Salvador Espriu
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu.
Carmeta 22/05/2016 20:28
Buena composición.Antonio Pascual (aoplpo) 10/05/2016 16:07
Muy buena Dolores, eso es al lado de casa. Saludos y graciaskoldo Soto Guridi 08/05/2016 19:32
Precioso escuadre, como lo son los detalles y los tonos, y ¿que está pensando Salvador ? Un fuerte abrazo.antonio naranjo ojeda 04/05/2016 17:55
bonito trabajo saludosClaudio Micheli 04/05/2016 15:00
Bella davvero.Ciao
Ana Vera 03/05/2016 19:00
Me encanta el conjunto fantástico de imagen y texto