Al cor del goig
Jugo a viure només, perquè tinc por
de trencar aquest embruix amb qualsevol
gest insòlit, amb qualsevol paraula
que no s'adapti com una altra pell
a la pell suavíssima del temps.
La tarda és un adàgio. Ben sol
al cor del goig, escolto la remota
sinfonia del mar a la petxina
del teu record que sempre m'acompanya,
i només jugo a viure per no perdre't.
Miquel Martí i Pol.
roby ventura 15/06/2011 21:24
VERY NICE HALLO