L'estranya que hi ha en tu
http://youtu.be/tZ_1g6wqo0Q
...No entenies la seva reacció i plena de rancor i menyspreu, constantment desafiaves el que teníeu. Ell volia fer-te entendre que sempre el tindries al teu costat. Però per a tu no n'hi havia prou.
Va voler que reaccionessis davant els teus canvis de personalitat de la qual , eres l'única en no adonar-ten. Cada vegada li costava més reconèixer el teu reflex en els aparadors del carrer. Cada dia, eres menys tu. Ell es preguntava què veies en mirar-te en el mirall.
Tu, et consumies físicament i ell emocionalment... fins que ja no va poder seguir-te. Aquell dia et va deixar, trasbalsat i turmentat i en veure la seva silueta en la distància, et vas adonar que aquell que creies no conèixer, aquell estrany, no era ell sinó tu. Però ja era massa tard.
Bruno Amstad 07/08/2014 9:56
very nice! Io no habla espanol, sorry!LG Bruno